La nicotina és un repte sintètic per als químics. Fins fa poc, l'inconvenient de la nicotina sintètica era el cost, i la forma més econòmica d'obtenir l'enantiòmer desitjat de la nicotina era mitjançant la separació de la mescla racèmica (RS-nicotina). Un altre pas, la recristal·lització, permetria seleccionar l'enantiòmer desitjat (per exemple S-) i produir S-nicotina.
El principal problema de la mescla racèmica és que la presència d'un 50% de nicotina R no psicoactiva i un 50% de nicotina S psicoactiva divideix l'activitat potencial de l'oli en dues parts en comparació amb els extractes de tabac naturals.
Com que les etiquetes només mostren el contingut de nicotina, una barreja racèmica de nicotina sintètica amb una concentració de 10 mg/ml és en realitat equivalent a 5 mg/ml d'e-líquid.
Després de la purificació, el líquid sintètic fresc és incolor, igual que la nicotina extreta de les fulles de tabac. El color marró de la nicotina líquida és un procés natural produït per l'exposició a la llum, la calor i l'oxigen, i de vegades també es produeix a la foscor, fins i tot en una ampolla tancada. La coloració de la nicotina és purament "cosmètica" i un líquid més clar no vol dir que sigui més pur o de més qualitat.