Fluids supercríticsrepresenten un estat fascinant de la matèria que transcendeix les distincions tradicionals entre sòlid, líquid i gas. En l'àmbit de les substàncies pures estables, sovint ens trobem amb estats sòlids, líquids, gasosos, de vidre i de goma. Tanmateix, existeix un estat crític, un límit on el gas i el líquid coexisteixen perfectament, donant lloc a la desaparició de la interfície entre les dues fases.
Aquest estat crític s'aconsegueix navegant per la corba de coexistència gas-líquid en un diagrama de fases típic, avançant cap a temperatures i pressions més altes. A mesura que avança aquest viatge, la substància acaba arribant al seu punt crític marcat per una temperatura i pressió crítiques. En aquest moment, es produeix una transformació intrigant. La densitat de la fase líquida coincideix amb la del seu vapor saturat, esborrant completament el límit que separa les fases gasosa i líquida. La substància passa al que es coneix com a fluid supercrític.
Aquesta transformació en el punt crític és impulsada per la interacció de la temperatura i la pressió. L'augment de la temperatura indueix l'expansió tèrmica, reduint la densitat de la fase líquida, mentre que l'augment de la pressió comprimeix la fase gasosa, fent-la més densa. El punt crític representa l'equilibri on culminen aquests efectes oposats. Més enllà d'aquesta temperatura crítica, la substància desafia el procés convencional de condensació i evaporació. En canvi, pren la forma d'un fluid supercrític, existent en un estat de flux dins de la zona crítica.
En estat de fluid supercrític, la substància gasosa reflecteix la densitat d'un líquid en condicions normals. Curiosament, a mesura que augmenta la pressió, aquests fluids supercrítics presenten un augment notable de la capacitat de dissolució. Aquest comportament únic obre un àmbit d'aplicacions, des de processos d'extracció fins a materials avançats, on les propietats distintives dels fluids supercrítics troben usos pràctics i innovadors. Així, l'estudi i la comprensió dels fluids supercrítics ofereixen una porta d'entrada per desbloquejar noves possibilitats i empènyer els límits dels estats convencionals de la matèria.